L’artista
Concepció Prenafeta i Gavaldà va néixer l’any 1947 a Belianes (Urgell). Era la petita de sis germans, tots amb habilitats artístiques i musicals. De ben menuda va demostrar qualitats innates per al dibuix artístic, i no va trigar a agafar també els pinzells. Va iniciar la seua formació artística als 13 anys, amb la professora de dibuix Paulina Ametller. El 1963 ingressà a l’escola d’art del Cercle de Belles Arts de Lleida, on estudià pintura i dibuix.
El 1971 es traslladà a Salamanca, on conegué l’ambient universitari i perfeccionà l’estudi del color i la llum a l’Escuela de Nobles y Bellas Artes de San Eloy. Va superar el curs amb la qualificació d’excel·lent i el premi San Eloy que el centre atorgava al millor alumne.
El 1978 tornà a Catalunya, on va continuar la seua formació de manera autodidàctica, explorant nous temes com el retrat i el paisatge. El 1983 va establir-se definitivament a Lleida, on va començar a realitzar, paral·lelament a la pintura, caricatures i retrats a llapis per encàrrec. Entre el 2001 i el 2011 va il·lustrar anualment la felicitació de Nadal del Servei Català de Trànsit amb caricatures sobre l’actualitat política. L’any 2006 va donar a conèixer al públic lleidatà una mostra antològica de la seua obra pictòrica en dues exposicions retrospectives que van acollir l’Ateneu Popular de Ponent al febrer i el Sícoris Club a l’abril.
Els fets d’octubre de 2017 desvetllen en la pintora un ferm compromís cívic envers la democràcia i les llibertats nacionals, que cristal·litza en nombrosos quadres de tema polític i en la seua participació en diverses exposicions reivindicatives dels artistes lleidatans: Recordant Sixena, exhibida el desembre de 2018 a l’Espai Orfeó i al Museu de Lleida, i Contra la censura, que el col·lectiu Artistes de la República va exhibir a l’Ateneu Popular de Ponent (juny de 2018), a l’Ajuntament de Balaguer (juliol de 2018) i a l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt (setembre de 2018). Aquesta etapa de pintura civil culmina en l’exposició Avui com ahir: art en lluita, coorganitzada per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana amb la col·laboració de la Fundació Orfeó Lleidatà, que es va poder veure del 24 de setembre al 8 d’octubre de 2019 a l’Espai Orfeó de Lleida. La mostra va ser un gran èxit de públic, amb un total de 841 visitants.
L’obra
La trajectòria pictòrica de Concepció Prenafeta abasta diverses tècniques i estils. De l’època de formació destaquen les natures mortes, entre elles l’obra guardonada amb el premi San Eloy. Els quadres de l’etapa salmantina, realitzats amb la tècnica de l’oli, es caracteritzen per l’austeritat dels motius i de la il·luminació, d’acord amb l’estètica obscura de l’escola castellana. El retorn al país suposa també, doncs, un retorn a la llum, que en endavant impregnarà tots els quadres de l’artista: l’obscuritat donarà pas a la claror, la natura morta al retrat i al paisatge, i l’academicisme a la llibertat.
Als anys 90, les estades estivals de l’artista a la Costa Daurada li inspiren una sèrie de marines i escenes de platja de gran lluminositat on estudia amb intensitat el moviment de les onades i els efectes de la llum a ple sol. És en aquesta etapa que comença a explorar noves tècniques, com l’acrílic, i nous suports, com les parets del seu apartament de Creixell, a la Costa Daurada, que decora amb paisatges mariners de gran format.
Durant la dècada següent, la pintora enceta una prolífica sèrie a l’oli dedicada a estampes familiars i records d’infantesa. A més, realitza diversos retrats familiars amb tècniques diverses, i un original autoretrat triple. A partir del 2012, intensifica la seua producció, realitza nous retrats familiars i inicia una nova sèrie a l’oli dedicada als paisatges urbans i fluvials de Lleida. Alhora, incorpora paisatges d’altres contrades que descobreix en els seus viatges, com ara les illes Canàries i el Canadà.
A partir del 2018, arran dels fets d’octubre de 2017, inicia una nova sèrie d’olis dedicats a escenes del procés d’independència de Catalunya, majoritàriament versions actualitzades de clàssics de la pintura historicista i social com Francisco de Goya, Antoni Estruch o Ramon Casas, que ja al seu temps van retratar la dialèctica entre poder i dissidència que ha teixit la nostra història.
L’artista ha compaginat sempre aquesta trajectòria pictòrica diversa amb el dibuix a llapis, que ha dedicat sobretot al retrat però també als nostres paisatges rurals. L’any 2019 es va endinsar també en les tècniques del gravat i de l’escultura a l’Escola d’Art Leandre Cristòfol de Lleida.